Amb un temps de 20:29:23, el doctor Francisco García Sayago va completar la Cursa 101 Km de la Legión. Una prova que se celebra a la localitat de Ronda i que aquest doctor ha realitzat fins a 14 vegades.


101 quilòmetres en poc més de 20 hores...Les xifres esgarrifen, quin és el secret per poder acabar?

El secret per poder acabar no està només en l'entrenament, també està a escala mental. Els 101 quilòmetres és una prova extrema on el sol et crema i, a la nit, el fred de la Serrania de Ronda se't fica en els ossos però la voluntat d'acabar és fonamental. Les primeres vegades intentava fer-la en el menor temps possible, l'he arribat a fer en 15 hores, però ara no m'importa el temps en què l'acabi, al contrari, com més trigui més temps estic gaudint d'aquesta cursa en bona companyia.

Què li passa pel cap a un atleta quan fa tantes hores que està corrents?

La veritat és que tens poc temps per pensar, ja que mai vas sol. Aquesta prova es realitza al sud i la gent és molt oberta i acollidora. Es poden passar estones dolentes on els pitjors pensaments et passen passar pel cap però, fins i tot en aquells instants, sempre hi haurà algú a prop per animar-te i portar-te a coll fins al final. I no podem oblidar els legionaris; et tracten de forma exquisida, et fan sentir orgullós i que no contemplis l'opció de retirar-te.

Quin moment va ser el més dur?

A part del que representa la distància cal tenir en compte que la cursa té un desnivell de 3000 metres. Per a mi, sempre quan superes el quilòmetre 80 és el moment més dur. En aquest punt arriba l’anomenada pujada a l'Ermita que realment es fa molt pesada. Quan arribes al 95 encara que vagis més cansat ja sents la meta a prop i això et dóna impuls per acabar.

Quines sensacions vas tenir en creuar la línia de meta? 

La primera vegada que vaig córrer els 101 quilòmetres de Ronda vaig pensar: -“Jo, aquí no torno!” Però la veritat és que a la setmana ja estava pensant quan seria la següent edició. La sensació en entrar a meta és indescriptible. Aquesta carrera és una barreja de patiment i, ja sé que pot sonar estrany, també de plaer. La cursa surt de Ronda i fa un recorregut circular en el qual passes per diferents pobles molt bonics i en els quals la gent es bolca amb els participants. El paisatge és espectacular, camps de blat, un parc natural, deveses amb alzines centenàries...

Com es preparen aquest tipus curses?

Aquesta cursa se celebra el segon cap de setmana de maig així que al gener començo a sortir a córrer amb més freqüència. Faig alguna marató com la de Tarragona i Barcelona. Llavors, una de cada tres setmanes i aprofitant el cap de setmana, faig una tirada llarga, al voltant dels 30-35 quilòmetres a un ritme lent. Al gimnàs intent enfortir musculatura dorsolumbar i de braços.

Quins consells donaries a algú que volgués fer una cursa com la que vas fer?

Que no cal afrontar-la amb una gran preparació física i que la voluntat de voler acabar-la és fonamental.

Havies fet alguna cursa ja d’aquesta distància?

Sí, he corregut els 101 quilòmetres de ronda fins a 14 vegades. El primer cop va ser el 2003. La cursa l’organitza la Legió pel que alguna vegada s'ha hagut de suspendre al trobar-se de missió fora d'Espanya.
Hi havia sentit parlar dels 101 però sense parar molta atenció: Que si una cabra, que si la Legió, que si un munt de quilòmetres i aquell any (2003) vaig pensar que jo també podria fer aquesta prova. I allí em vaig plantar tot decidit a la línia de sortida! No coneixia a ningú però en el primer quilòmetre ja havia conegut a uns participants de Sevilla amb els quals segueixo mantenint amistat i ens veiem un o dos cops a l'any.

La tornaràs a córrer?

Si puc, i es clar que sí! Encara que el més difícil és aconseguir dorsal. Les primeres vegades per inscriure't havies d’enviar una carta i l'organització et contestava dient-te que estaves admès i que podies fer el pagament.
Amb el pas del temps es va passar a fer per internet i en els últims anys els dorsals s'esgoten en minuts. Aquest any els dorsals es van acabar en 30 segons! L'any que ve coincidint amb el meu 60 aniversari i amb la meva 15 participació un grup d'amics han creat un grup de WhatsApp (en el qual no m'han inclòs per allò del factor sorpresa) per anar a córrer-, si tenim sort amb els dorsals, clar està.

Quants anys portes corrents?

Vaig començar a córrer a finals de 1999. Fins llavors portava una vida totalment sedentària però sempre hi ha un punt que t'adones que no pots seguir amb aquesta dinàmica. Al cap de pocs dies vaig decidir sortir a córrer. El primer dia vaig fer 300 metres i vaig acabar extenuat. Progressivament vas creant aquest hàbit de córrer, el cos es va adaptant a l'esforç i arriba un moment en què sortir a córrer arriba a ser una necessitat.

Quina és la cursa que més t’ha marcat? Per què?

Totes les carreres t'aporten alguna cosa però, sens dubte, com els 101 de Ronda per a mi no hi ha carrera igual.

Quin objectiu tens al cap ara?

Com he esmentat, poder tenir plaça per l'any vinent poder anar a Ronda amb el grup d'amics de Tarragona.