ANTONIO MUSA

Cayo Julio Cesar Augusto, va viure a Tàrraco, on va iniciar els consulats 8 i 9, els dels anys 26 i 25 a. de Crist i on va rebre ambaixades de les llunyanes terres de l'Índia i Partia i on va ser coneixedor del gran poema èpic de Virgilio.

La ciutat era la Capital de la Hispania Citerior, des de l'any 27 a C. per decisió de l'Emperador i un centre administratiu d'alt nivell, i es va convertir en una de les ciutats més importants de la Mediterrània.

Sabem que el primer emperador arribà a Tàrraco molt malalt, després de les guerres Càntabres. Com a conseqüència de la "guerrilla" càntabra, es va complicar la seva insuficiència hepàtica, sent tractat pel metge Antonio Musa, al que va convertir en el seu metge de cambra, concedint-li la llibertat i la ciutadania romana. S'explica que la notícia de la seva mort en la Imperial Tarraco va recórrer tot l'Imperi, no va ser així i aquí Augusto, gràcies a les cures del seu metge de cambra es va recuperar de la malaltia hepàtica que li afligia, gaudint de la literatura, del clima de Tàrraco i segons Séneca el Retor, gaudint del plaer de les actuacions, en els judicis orals, d'un advocat tarragoní anomenat Gavio Silón.



TIBERI CLAUDI APOLINAR (s. I-II d. C.)

Com a contribució de la paleontologia a la Història de la Medicina. Campillo i Tarrats (1991) vam tenir l'oportunitat d'estudiar les despulles del metge tarraconense de l'època romana Tiberius Claudius Apollinaris (segles I-II).

Com era habitual durant l'imperi romà, el nostre metge era un llibert d'ascendència grega. L'estudi antropològic de les despulles era compatible amb el bust que hom li atribueix, de manera que és probable que aquest es tracti de l'efígie més antiga coneguda d'un metge hispànic.



PERE VIRGILI I TAUBÍ (1699-1776)

Va ser el primer baró de la familía Virgili. Va estudiar medicina a Montpellier i va exercir de cirurgià a l'hospital de Tarragona.

Ja com a metge militar, i per encàrrec de l'Armada Espanyola, fundà en Cadis el 1748 el Reial Col·legi de Cirurgians.

Va ser la primera escola de cirurgia a Espanya amb un pla d'estudis de 3 anys, formant cirurgians amb coneixements de cirurgia general i d'altres especialitats quirúrgiques.



MIQUEL MEDICI. 1365

Natural de Reus, era metge i cirurgià i exercí a Tarragona de 1365 a 1367.



BERTRAN MAYOLA. 1369-1374

Contractat per l'Arquebisbe Pere de Clasqueri.



MESTRE SALOMÓ. 1374

Possiblement el primer metge que atengué l'hospital de la ciutat.



BERENGUER FERRER. 1383

Metge de la ciutat amb un sou de 50 lliures anuals, pagats a terços.



TOMAS GUAIX (o CAIX). 1383-1430

Metge de la ciutat i de la Capital. Consta que era "metge de Física". En finalitzar el seu contracte amb la ciutat va seguir practicant exercici lliure.



PERFECTE CAP. 1383-1388

Metge jueu, enamorat de la seva professió i desinteressat. Va servir a la població i vivia en la pobresa.



GUILLEM ÇA FABREGA. 1387-1388.

Metge de gran renom, doncs va conseguir que el municipi li fixés un sou doble del que s'acostumava a donar. Era expert en arts i medicina.



BERENGUER DE CAMPGALÍ. 1388

En trobar-se Tarragona sense metge i sabent que Berenguer estava disposat a venir a Tarragona, els cònsols li van oferir 50 lliures anuals.



ARNAU FOLGUER. 1391-1402

Contractat per 30 lliures anuals. El metge va acceptar l'oferta i serví a Tarragona fins el 1402.



ASTRUCH BONJUHA BARÓ. 1403-1409

Metge jueu, pensionat amb 20 lliures anuals. Servi a la ciutat a satisfacció, millorant-li el sou. Tenia entre les seves qualitats la de millorar les seves qualitats i ampliar els seus coneixements. El 1405 va demanar permís per ser fora un hivern per tal de assistir a unes classes, comprometent-se a deixar en el seu lloc al seu pare, que tanmateix era metge.



FORT MARTÍ. 1404

Batxiller en Arts i Medicina, va venir de Lleida a Tarragona a exercir.



JOAN PAGÉS. 1406-1408

Contractat per vint-i-cinc lliures anuals. El 1408 va canviar de residència.



PERE MIRALLES. 1408-1419

Contractat en substitució del metge Pagés, pel mateix sou.



LUÍS DE GERONA. 1414

Metge jueu, que abans de ser convers es deia Astruch Leví i tenia propietats a Mora.



FRANCISCO BERTRAN. 1414-1417

Metge jueu convers, que es deia Samuel Nageri. Sembla ser que venia de València.



GUILLERMO MONTSERRAT. 1419-1456

Va ser un bon metge de manera que va ser contractat per la comunitat de Poblet. La ciutat va defensar el seu dret i evità la seva marxa. El seu prestigi era tant que quant va demanar a la Ciutat que es perseguís l'intrusisme professional, immediatament es van prendre les mesures oportunes.



ALBERTO DE PODIO. 1446

Mestre en Medicina.



PEDRO NOGUERS. 1468-1469

Sembla que era un bon metge. Donada la situació de pobresa de la ciutat, en lloc de sou se li va oferir "franquícia de pa, vi i carn", per ell i la seva família.



JUAN PERNAY. 1472

Contractat per la ciutat per vint lliures any.



GABRIEL CALASEYT. 1472-1479

Va aparèixer a Tarragona al bell mig d'una epidèmia. Per falta de recursos se li va assignar una franquícia de pa,vi i carn. Més tard se li assignà una pensió de quinze lliures any. Morí a Tarragona el 1479.



MAESTRO BENJUHA, 1477-1478

Exercí a Tarragona. Va ser contractat pels jurats de Reus, on acudia un dia a la setmana. Era juez.



PEDRO SERRA. 1480

Mitjançant la intervenció de l'Arquebisbe, es cerca un bon metge. Va ser contractat concedint-li les franquícies acostumades.



GUILLEM DE PEDRALBES. 1490-1493

Pensionat amb quinze lliures anuals.



BARTOLOMÉ ALCALIS. 1521-1526

Metge nomenat per la capital amb un sou de trenta lliures anuals.



LLUÍS LIULA. 1521-1558

Mestre en Arts i en Medicina. Residia a Montblanc. Va ser nomenat per la capital i es traslladà a Tarragona. El seu sou era de vint-i-cinc lliures (amb caràcter vitalici) i vint lliures més en cas d'epidèmia.



BENEDICTO BARENYS. 1525-1557

Substitut de Liula. Va ser contractat per la capital pel mateix sou (Vint-i-cinc lliures de pensió vitalícia).



LLUIS J. LIULA. 1558-1598

Fill de Lluís Luila. Va ser escollit metge de Tarragona, per a ocupar la plaça que havia deixat vacant el seu pare. Intervingué activament en la vida de la ciutat de la que en va ser Cónsol. Membre de la comissió que es va encarregar de vendre l'edifici de l'Hospital vell de Santa Tecla.



MARCO BERTRAN. 1561-1592

Nomenat metge de la capital el 1561, exercí el càrrec fins la seva mort el 1592.



JERONIMO CITGES. 1561

Contractat el 1561, va morir l'any següent.



FRANCESC BERTOMEU. 1591-1599

Cónsol "en cap", va ser contractat com a metge per la mort de Bertran. El 1595 va ser nomenat per a formar part de la Real Camera.



GABRIEL FERRER. 1598

Nomenat per a substituir a Lluís j. Liula.



DOCTOR FERRAN. 1599

Nomenat per a susbstituir el metge Bertomeu, a la seva mort.



JUAN P. HORTONEDA. 1608-1635

Magnífic metge fill de Pedro Hortoneda, el 1635 va prestar el seus serveis a la capital.



JACOBO PONTARRO. 1614-1625

Metge que visitava els pobres dels hospitals.



DOCTOR ROCAMORA. 1614

Era metge de la capital, va morir al 1614 i va viure a Riudecols.



DOCTOR TOLRÀ. 1614

Nomenat per a substituir el metge Rocamora.



NICOLÁS JOVER. 1615-1626

El 1615 assistia els pobres de l'hospital i el 1625 va substituir a Jacobo Pontarro.



JAIME GARAU. 1611-1636

A la mort del metge Jover, l'administrador de l'hospital el va nomenar metge del centre. L'any 1628 i 1634 va ser cònsol (en cap). L'any 1636 era l'administrador de l'hospital.



AGUSTÍN GATELL. 1626-1648

El 1626 va substituir el metge Nicolás Jover a l'hospital.



DOCTOR GERONA. 1626-1635

L'any 1626 va acompanyar el metge Garau en una visita d'inspecció sanitària a Riudoms. L'any 1635 va ser nomenat per substituir el doctor Hortoneda.



JUAN CASTELLÓ. 1647-1651

Metge de la capital al 1647, anys després va ser substituit pel metge Gisbert per negar-se a visitar un escolà empestat.



LORENZO NOGUÉS. 1631-1651

Cònsol en cap en 1649 L'any 1651 va ser nomenat metge de la capital.



GABRIEL PUJOL. 1651

Atenia tots aquells malalts que no tenien metge i romania aïllat amb ells.



VICENTE FALCONER. 1654-1693

L'any 1654 va formar part d'un grup que decidia sobre les epidèmias. L'any 1659 va ser cònsol en cap.



JOSÉ FERRER. 1653-1696

Conjuntament amb Vicente Falconer formà part de la comissió del morbo pel 1654. L'any 1657 va ser nomenat doctor en medicina per tal de reconèixer i informar de l'estat de les persones que hi havia en dues galeres ancorades a Salou. L'any 1661 va marxar a Valls, el 1672 va ser nomenat ciutadà honrat de Barcelona i cònsol en cap, també el 1679. El 1673 va ser substituït del seu càrrec com a metge de la capital.



AGUSTIN BORRÁS. 1693-1711

Metge a mitjans del segle XVII exercint com a cirurgià, a la mort del metge Falconer va ser escollit metge de la capital. El 1699 fou cònsol en cap, el 1702 va ser nomenat ciutadà honrat de Barcelona i el 1711 va ser de nou cònsol en cap.



DOCTOR MESTRE. 1693

Va ser nomenat metge el 1696



DOCTOR OLLER. 1696

Metge el 1696, en faltar uns dels metges que atenia els canonges i familiars.



ANTONI GIMBERNAT I ARBOÇ (1734-1816)

Nascut a Cambrils. Estudià Filosofia a la Universitat de Cervera.

Després de finalitzar els estudis i amb el títol de batxiller en arts, l'any 1756 viatjà a Cadis per continuar la seva formació en el Reial Col·legi de Cirurgia creat per un altre català, en Pere Virgili, així que sembla que no ingressà en el Col·legi fins al 1758.

A Cadis Gimbernat destacà especialment en Anatomia i Dissecció; aquesta preferència es resumeix en una de les seves sentències preferides: "El meu autor favorit és el cadàver".



JAUME FERRAN I CLUA. (1851-1929)

Nascut a Corbera d'Ebre, fill del metge del poble. Estudia en el Col.legi de Sant LLuis de Tortosa i el Batxillerat a Tarragona. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1873.

S'estableix com a metge a Tortosa dedicant els seus primers anys a l'estudi del tracoma.

El 1878 concep la primera idea sobre el microtelèfon i aconsegueix unir telefònicament, amb aparells per ell construïts, el seu despatx amb l'observatori de l'Ebre a Roquetes a prop de Tortosa.